La retirada unilateral d’Israel de la Franja de Gaza l’agost de 2005 semblava un pas fonamental cap a la pau entre israelians i palestins. S’han anat desencadenant, però, un seguit d’esdeveniments que no només no han acostat la pau, sinó que han abocat –de nou- la regió a la guerra.
El gener del 2006 va guanyar netament i àmplia les eleccions palestines el Moviment de Resistència Islàmica, Hamas, un grup que tant la Unió Europea com els Estats Units consideraven –i consideren– terroristes. Més enllà dels qualificatius, i del fet que Hamas fins havia preconitzat els atacs suïcides, era obvi que la victòria d’un grup que no reconeixia Israel, ni admetia la resolució de la ONU que establia la partició de la Palestina històrica en dos estats, un àrab i un d’israelià, suposava un greu contratemps en el procés de pau. La resposta al resultat electoral fou que la comunitat internacional va suspendre les ajudes als palestins i Israel va iniciar un bloqueig de la Franja de Gaza que ha suposat que el 80% dels palestins que hi viuen depenguin de l’ajuda humanitària. El juny de 2007 es va produir el trencament entre Hamas i l’Autoritat Nacional Palestina, representada pel president Mahmoud Abbas, de manera que Cisjordània va quedar sota control d’Abbas i l’Al Fatah i Gaza, cada vegada més aïllada, sota control de Hamas.
Des del primer moment, la Franja ha servit perquè milicians de Hamas i de la Yihad Islàmica llancessin centenars de coets Qassam sobre territori d’Israel, de manera que ja l’estiu del 2006 Israel va realitza una primera acció antiterrorista en el territori que tot just feia un any havia abandonat. Per posar fi a aquesta situació, el juny d’enguany i per mediació d’Egipte, Israel i Hamas van acordar una treva de sis mesos, que obligava als jueus a obrir el bloqueig a producte bàsics i als palestins a no llançar més coets.
La treva es va complir. Quan el passat 19 de desembre es va acabar les milícies palestines ho van festejar i van començar a tornar a bombardejar amb els Qassam poblacions israelianes com Netivot o Ashqelon Aquests atacs, que sembren el terror al sud d’Israel, i cada dia arribaven més enllà en el territori isralià, havien causat un mort. La resposta d’Israel va ser l’operació “Plom Endurit” que, en l’atac del primer dia, va produir més de 200 morts i uns 700 ferits, 120 dels quals molt greus. Des llavors, Israel no ha aturat els bombardejos i el 3 de gener va començar la invasió terrestre de la Franja.
El conflicte, amb molts morts entre la població civil, cada dia és més insuportable a la consciència universal, de manera que es fa imprescindible a tots els esperits sensibles de mostra-hi el rebuig. També Convergència Democràtica de Catalunya vol expressar el seu parer sobre tot el que està succeint a Orient Mitjà i, així, manifesta:
- El nostre rebuig a la violència com a via per a resoldre els conflictes, amb la convicció que alimenta només la dinàmica de creixent tensió a la zona. Així, emplacem a les parts a respectar lleis internacionals humanitàries definides a les Convencions de Ginebra.
- El nostre suport a la Resolució 1860 del Consell de Seguretat de l’ONU de 8 de gener, així com els esforços mediadors de França, Gran Bretanya i Egipte, per tal que es produeixi l’alto el foc i perquè l’ajuda humanitària arribi a territori palestí.
- El nostre convenciment que la Unió Europea pot jugar un paper mediador clau en aquest conflicte i la nostra perplexitat davant d’una UE actual que ha intervingut per quatre vies diferents: la oficial de la Presidència Txeca, la de la PESC de Javier Solana, la dels Quatre encapçalada per Toni Blair i la personal i unilateral del president francès, Nicolas Sarkozy. És molt provable que l’única manera d’acabar el conflicte, com a tantes altres parts del món, sigui la interposició i el control de forces internacionals, que es puguin fer càrrec –per exemple- del control de fronteres. La Unió Europea pot tenir un rol molt important en aquesta solució i valdrà la pena que el tingui.
- El nostre criteri, coherent amb les resolucions de les Nacions Unides, que els palestins tenen dret a l’establiment del seu propi estat. Els israelians han de poder viure, però, amb seguretat al seu territori, sense haver d’estar pendents de com milicians de la franja de Gaza els llancen coets Qassam sobre les seves llars. Els ciutadans d’Israel han de poder viure amb seguretat i l’estat d’Israel no ha d’estar permanentment sota l’amenaça.
- La nostra esperança que s’acabi la guerra el més aviat possible i que es reprengui del més aviat possible l’esforç per aconseguir la pau a la regió.
