El procés de Bolonya

Les protestes d’alguns sectors estudiantils han posat d’actualitat el procés per a la creació d’un Espai Europeu d’Educació Superior(EEES), que té el seu origen en la Declaració de Bolonya, la ciutat italiana on, ja fa deu anys, 29 estats europeus van acordar harmonitzar les universitats europees, facilitar la mobilitat d’estudiants i professorat i adaptar els currículums a les demandes socials. Són uns objectius plenament compartits per CiU, i la seva implementació suposa una gran oportunitat tant per a la universitat com per als estudiants catalans, per als quals Europa esdevindrà el marc de referència acadèmic i professional. Tanmateix, la implementació que n’està fent l’estat espanyol no és gens satisfactòria. En primer lloc, perquè no se n’ha informat correctament a tots els col·lectius implicats, i això explica l’existència algunes de les resistències estudiantils. En segon lloc, s’ha establert un esquema d’estudis de grau de 4 anys, quan a bona part d’Europa s’ha optat per un graus de 3 anys, que ofereixen més flexibilitat i potencien el postgrau. En tercer lloc, tenint en compte que amb el nou sistema s’exigeix una major dedicació dels alumnes, i una difícil la compaginació d’estudis i treball, s’ha previst una dotació de beques del tot insuficient. I en quart lloc, el sistema de finançament de tot aquest costós procés de transformació universitària encara no s’ha concretat. Per tant, estem davant d’un procés globalment molt positiu per a la universitat, però que presenta algunes distorsions en la gestió que en fa el govern espanyol, davant la passivitat, cal afegir-hi, del tripartit català