Sant Jordi

Ahir, Diada de Sant Jordi, va ser un dia intens. A més el dia acompanyava. Vaig ser a l’Ajuntament i a la plaça de l’Església pràcticament i, al vespre, vaig arribar a casa molt cansat però, per dins, amb la grata sensació d’haver fet molta “feina” de relacions públiques. Vaig “repartir-me”, diguem-ho així, entre dues paradetes, la de CiU i la de l’entitat “Voluntariat Social de Castelldefels”, de la qual sóc impulsor i que dirigeix amb gran sensibilitat i professionalitat la Lourdes Mestre. Val a dir que moltes persones es van apropar durant tota la jornada a aquesta paradeta per comprar-nos roses i interessar-se pel voluntariat. Aprofito, des d’aquí, per animar tothom a fer-se voluntari i que vingui i col.labori amb nosaltres, amb “Voluntariat Social de Castelldefels”, és una tasca molt maca i que fa molt de bé a moltes persones. Gràcies a tothom!

Dèficit 2008

El dèficit de la Generalitat del 2008 serà 7,5 vegades superior al que havia anunciat inicialment, això significa que no s'ha contingut la despesa.
El tripartit està acumulant un dèficit hostòric a la Generalitat, sense cap precedent en cap Govern, i la seva incapacitat per aconseguir un nou finançament té conseqüències directes en l'economia.
En el pressupost inicial es preveia un dèficit de 417,4 milions d'euros, un cop feta la liquidació aquest ha augmentat fins als 3.127,8 milions d'euros. Aquesta dada demostra que, al marge de la caiguda d'ingressos que ha tingut la Generalitat, no s'ha fet cap esforç de contenció de despesa. És evident que al Govern se li ha escapat la despesa de les mans.

Remodelació del Govern espanyol

Zapatero ha desaprofitat l'ocasió de fer servir la remodelació per aprimar l'estructura de govern. S'havia dit que hi hauria menys ministeris i menys estructura per donar una lliço d'austeritat davant la crisi, però no ha estat així. De fet, és un govern que s'ha engreixat, ja que es passa de dues a tres vicepresidències, cosa que vol dir més despesa pública.
CiU considera que la remodelació, és només una fugida endavant enfront la situació de crisi econòmica greu que viu l'Estat espanyol. Una vegada més, Zapatero, davant d'una situació complicada, adopta un gest de cara a la galeria, en lloc de prendre mesures de fons.
El paper dels socialistes catalans es limita a dues funcions: a obeir el PSOE i a aplaudir-lo entusiàsticament
¡Els canvis de ministres no són bons per Catalunya, tenen una sensibilitat centralista. !

El procés de Bolonya

Les protestes d’alguns sectors estudiantils han posat d’actualitat el procés per a la creació d’un Espai Europeu d’Educació Superior(EEES), que té el seu origen en la Declaració de Bolonya, la ciutat italiana on, ja fa deu anys, 29 estats europeus van acordar harmonitzar les universitats europees, facilitar la mobilitat d’estudiants i professorat i adaptar els currículums a les demandes socials. Són uns objectius plenament compartits per CiU, i la seva implementació suposa una gran oportunitat tant per a la universitat com per als estudiants catalans, per als quals Europa esdevindrà el marc de referència acadèmic i professional. Tanmateix, la implementació que n’està fent l’estat espanyol no és gens satisfactòria. En primer lloc, perquè no se n’ha informat correctament a tots els col·lectius implicats, i això explica l’existència algunes de les resistències estudiantils. En segon lloc, s’ha establert un esquema d’estudis de grau de 4 anys, quan a bona part d’Europa s’ha optat per un graus de 3 anys, que ofereixen més flexibilitat i potencien el postgrau. En tercer lloc, tenint en compte que amb el nou sistema s’exigeix una major dedicació dels alumnes, i una difícil la compaginació d’estudis i treball, s’ha previst una dotació de beques del tot insuficient. I en quart lloc, el sistema de finançament de tot aquest costós procés de transformació universitària encara no s’ha concretat. Per tant, estem davant d’un procés globalment molt positiu per a la universitat, però que presenta algunes distorsions en la gestió que en fa el govern espanyol, davant la passivitat, cal afegir-hi, del tripartit català

Alguna cosa s'està movent

El diumenge passat es lectors d’El Periódico van tenir accés als resultats de l’enquesta sobre intenció de vot a les eleccions al Parlament de Catalunya que oferia dues dades determinants:una clara victòria de CiU, amb nou punts percentuals per davant del PSC, i un tripartit que no suma majoria absoluta. Encara és massa aviat per anunciar els resultats d’unes eleccions que, si no passa res, s’haurien de celebrar la tardor de 2010, però és important observar el canvi d’escenari: fins ara les enquestes que es feien públiques, una altra cosa són les enquestes reals que no es donen a conèixer, assenyalaven el manteniment de la situació actual, és a dir, CiU primera força, però majoria absoluta del tripartit. Finalment, un diari conegut per les seves posicions pròximes als socialistes, ha fet públic el que ja es percep en molts àmbits de la societat catalana, una nova onada de suport a CiU per part d’una ciutadania tipa de la incompetència dels actuals governants, que demana un nou lideratge seriós, responsable i capacitat per tirar endavant el país en aquests moments difícils.

Activitats lúdiques i esportives

Aquest matí de divendres he participat en el debat sobre el “Programa municipal d’activitats lúdiques i esportives per a joves de Castelldefels”, una proposta per impulsar un programa que coordini les activitats extraescolars per a joves de 12 a 18 anys. Es tracta d’un programa transversal que, a banda de la meva Àrea de Serveis Socials, inclou Educació, Cultura i Joventut i Esports. Serveis Socials tindrà cura de garantir la integració dels alumnes amb risc d’exclusió en aquest Programa perquè cap jove no se’n quedi fora.

Reivindicar la L-12

Ahir divendres vaig participar, amb altres companys regidors, en una trobada amb diputats de Convergència i Unió al Parlament i al Congrés que va tenir lloc a Castelldefels, en primer lloc a l’estació del Baixador i, en segon, a una sala de reunions de l’Hotel Bel Air. El motiu de la trobada era reivindicar la L-12 del metro que, en el seu moment, Convergència va proposar com a alternativa ideal per connectar diferents poblacions del Baix entre elles i amb Barcelona. Al Baixador ens vam fer una foto amb militants com a símbol d’aquesta reivindicació. Després, a l’hotel, ens vam reunir amb empresaris de Castelldefels per exposar-los, una vegada més, l’estat de la qüestió pel que fa a infraestructures, encara que es va tocar el tema de la crisi aprofitant que a la taula hi havia en Pere Macies, en Carles Campuzano, en Josep Rull i en Josep Lluís Cleries. També hi va ser present el president comarcal, en Josep Llop

Limitacions de velocitat (C-31 i C-32)

La contaminació s'ha reduit un 3,5%, tot i que el Govern esperava que baixés entre el 17 i el 30%. La sinistralitat ha augmentat a la província de Barcelona.

Aquesta no és una mesura eficaç, ni des de la perspectiva ambiental ni des de la perspectiva de la sinistralitat. Ara bé, durant aquest temps, el Govern ha doblat la recaptació per multes.

Els ciutadans tenen dret a saber per què s'ha adoptat aquesta mesura, sota quins arguments reals es justifica, per què se'ls posen multes.

És el ciutadà que 24 hores al dia, 365 dies a l'any té els radars al clatell, per aconseguir, això sí que amb efíciència, doblar la recaptació

Curs per a Cuidadors

Avui, ha tingut lloc la presentació, al Centre Frederic Mompou de la nostra ciutat, d'un curs per a cuidadors no professionals de persones dependents. Una de les preocupacions, com a Regidor de Serveis Socials i Dependència, és atendre i donar resposta a les necessitats de suport de les persones grans i dels seus familiars i cuidadors i, així, millorar-los la qualitat de vida.

Santi Barona

Tinent d'Alcalde de Serveis Socials i Dependència.

Manifest en relació als fets de Gaza

La retirada unilateral d’Israel de la Franja de Gaza l’agost de 2005 semblava un pas fonamental cap a la pau entre israelians i palestins. S’han anat desencadenant, però, un seguit d’esdeveniments que no només no han acostat la pau, sinó que han abocat –de nou- la regió a la guerra.
El gener del 2006 va guanyar netament i àmplia les eleccions palestines el Moviment de Resistència Islàmica, Hamas, un grup que tant la Unió Europea com els Estats Units consideraven –i consideren– terroristes. Més enllà dels qualificatius, i del fet que Hamas fins havia preconitzat els atacs suïcides, era obvi que la victòria d’un grup que no reconeixia Israel, ni admetia la resolució de la ONU que establia la partició de la Palestina històrica en dos estats, un àrab i un d’israelià, suposava un greu contratemps en el procés de pau. La resposta al resultat electoral fou que la comunitat internacional va suspendre les ajudes als palestins i Israel va iniciar un bloqueig de la Franja de Gaza que ha suposat que el 80% dels palestins que hi viuen depenguin de l’ajuda humanitària. El juny de 2007 es va produir el trencament entre Hamas i l’Autoritat Nacional Palestina, representada pel president Mahmoud Abbas, de manera que Cisjordània va quedar sota control d’Abbas i l’Al Fatah i Gaza, cada vegada més aïllada, sota control de Hamas.
Des del primer moment, la Franja ha servit perquè milicians de Hamas i de la Yihad Islàmica llancessin centenars de coets Qassam sobre territori d’Israel, de manera que ja l’estiu del 2006 Israel va realitza una primera acció antiterrorista en el territori que tot just feia un any havia abandonat. Per posar fi a aquesta situació, el juny d’enguany i per mediació d’Egipte, Israel i Hamas van acordar una treva de sis mesos, que obligava als jueus a obrir el bloqueig a producte bàsics i als palestins a no llançar més coets.
La treva es va complir. Quan el passat 19 de desembre es va acabar les milícies palestines ho van festejar i van començar a tornar a bombardejar amb els Qassam poblacions israelianes com Netivot o Ashqelon Aquests atacs, que sembren el terror al sud d’Israel, i cada dia arribaven més enllà en el territori isralià, havien causat un mort. La resposta d’Israel va ser l’operació “Plom Endurit” que, en l’atac del primer dia, va produir més de 200 morts i uns 700 ferits, 120 dels quals molt greus. Des llavors, Israel no ha aturat els bombardejos i el 3 de gener va començar la invasió terrestre de la Franja.
El conflicte, amb molts morts entre la població civil, cada dia és més insuportable a la consciència universal, de manera que es fa imprescindible a tots els esperits sensibles de mostra-hi el rebuig. També Convergència Democràtica de Catalunya vol expressar el seu parer sobre tot el que està succeint a Orient Mitjà i, així, manifesta:
- El nostre rebuig a la violència com a via per a resoldre els conflictes, amb la convicció que alimenta només la dinàmica de creixent tensió a la zona. Així, emplacem a les parts a respectar lleis internacionals humanitàries definides a les Convencions de Ginebra.
- El nostre suport a la Resolució 1860 del Consell de Seguretat de l’ONU de 8 de gener, així com els esforços mediadors de França, Gran Bretanya i Egipte, per tal que es produeixi l’alto el foc i perquè l’ajuda humanitària arribi a territori palestí.
- El nostre convenciment que la Unió Europea pot jugar un paper mediador clau en aquest conflicte i la nostra perplexitat davant d’una UE actual que ha intervingut per quatre vies diferents: la oficial de la Presidència Txeca, la de la PESC de Javier Solana, la dels Quatre encapçalada per Toni Blair i la personal i unilateral del president francès, Nicolas Sarkozy. És molt provable que l’única manera d’acabar el conflicte, com a tantes altres parts del món, sigui la interposició i el control de forces internacionals, que es puguin fer càrrec –per exemple- del control de fronteres. La Unió Europea pot tenir un rol molt important en aquesta solució i valdrà la pena que el tingui.
- El nostre criteri, coherent amb les resolucions de les Nacions Unides, que els palestins tenen dret a l’establiment del seu propi estat. Els israelians han de poder viure, però, amb seguretat al seu territori, sense haver d’estar pendents de com milicians de la franja de Gaza els llancen coets Qassam sobre les seves llars. Els ciutadans d’Israel han de poder viure amb seguretat i l’estat d’Israel no ha d’estar permanentment sota l’amenaça.
- La nostra esperança que s’acabi la guerra el més aviat possible i que es reprengui del més aviat possible l’esforç per aconseguir la pau a la regió.